Què és una IPA?

Què és una IPA?

Les sigles IPA corresponen a Indian Pale Ale, però això no vol dir que aquest estil sigui originari de l’Índia, sinó que rebien aquest nom les cerveses produïdes per ser enviades i consumides allà.

Des que la Companyia Britànica de les Índies Orientals es va establir a l’Índia, el mercat de cervesa comença a ser molt atractiu per als cervesers britànics, ja que tant els militars anglesos com els civils, n’eren grans consumidors. No obstant això, satisfer els clients, en aquest cas, era molt complicat. Les primeres cerveses que es van enviar a l’Índia van ser les d’estil Porter i Dark Ale, les més populars a l’illa britànica. Però a causa de la seva poca graduació i de l’oscil·lació de temperatures durant el viatge -encara no existia el canal de Suez i per tant els vaixells partien d’Anglaterra, passaven per l’Equador fins el Cap de Bona Esperança i enfilaven amunt altra vegada cap a l’Índia-, les cerveses arribaven florides i agres.

Cal recordar també que la pasteurització no apareix fins el 1862 i, per tant, aquesta tècnica per conservar els aliments tampoc no era coneguda.

A grans mals, grans remeis

És per aquest motiu que els mestres cervesers van optar per una solució tan senzilla com creativa: augmentar la quantitat de llúpol (ja en coneixien les seves propietats conservants i antisèptiques) i el grau alcohòlic, que també ajudava a la conservació.

Això va permetre que el producte suportés la travessia i, al mateix temps, va conferir a la cervesa una aroma molt mes intensa i un sabor més amargant que aquell a què estaven acostumats els bevedors de cervesa de llavors.

Les cerveses IPA es caracteritzen, doncs, per posseir aromes molt intensos, presenten un color una mica pàl·lid i ataronjat i la seva graduació alcohòlica oscil·la entre 5,1º i 7,6º. La seva característica principal, però, és l’amargor i els matisos aromàtics que l’hi aporta el llúpol.

Tipus d’IPA

Dins aquest tipus de cervesa, trobem diferents elaboracions i classificacions. Així, la Beer Judge Certification Program (BJCP) les ordena segons l’origen dels ingredients que les componen, el lloc on són elaborades o el volum d’alcohol que contenen:

Segons la procedència dels ingredients

English IPA

Són les IPA originals, és a dir, tal i com hem explicat més amunt, es tracta d’una versió més llupolada i amb més grau alcohòlic que les Pale Ale anglesa clàssica. Actualment anomenem English IPA a aquelles cerveses que utilitzen malta i llúpol britànic en l’elaboració. Acostumen a ser menys amargues que d’altres variants d’IPA i el seu color sol ser el mateix que el de les Pale Ale angleses.

American IPA

Es tracta d’aquelles IPA elaborades amb llúpol americà i sovint també cereals americans, molt més suaus i que no aporten tant de gust de pa o caramel. A més a més, a diferència de les angleses, les quals destaquen per les seves notes herbàcies i terroses, aquestes cerveses IPA solen ser cítriques, amb notes de fruita tropical, de resina i fusta. Tenen un volum d’alcohol més elevat que el de les angleses i acostumen a ser un punt més amargues.

Sota el paraigües de les American IPA hi trobem les West Coast IPA, East Coast IPA y New England IPA.

Segons el volum d’alcohol

Session IPA

Una de les varietats més fàcils de beure, ja que es tracta d’una de les menys alcohòliques de totes les IPA (entre un 3’5% i un 5%). Basant-se en la recepta de les cerveses Session, cerveses estacionals que tenien per objectiu refrescar els treballadors (sovint del camp) durant els descansos de la feina, aquestes IPA es caracteritzen també per ser molt fresques, menys amargues que la majoria d’IPA i de poca carbonatació.

Micro IPA

Seguint l’estil de les Session IPA, aquestes són les menys alcohòliques de la família. Acostumen a tenir un màxim de 3’5 graus d’alcohol, però no renuncien a les notes fresques i de fruita, tan característiques del llúpol. En ser una de les varietats més modernes, poden estar elaborades amb llúpola americans, europeus o fins i tot d’Oceania.

Double IPA (DIPA) i Imperial IPA (IIPA)

Cerveses IPA amb una altra graduació alcohòlica, entre un 7’5% i un 9’5%. Per aconseguir aquesta potència alcohòlica es necessita més malta, cosa que aporta, a la vegada, més densitat. Per contrarestar la dolçor de la malta torrada, la quantitat de llúpol que contenen també és més elevat. Aquest tipus d’IPA és una de les reinterpretacions que es van començar a fer als EEUU amb llúpol americà. Així que sovint les trobarem elaborades amb aquest llúpol i per tant, les podrem classificar com a American IPA.

Triple IPA

Es tracta d’una Doble IPA portada a l’extrem. Dels últims deu anys ençà, havien aparegut al panorama de la producció de cervesa artesana un seguit de DIPA amb més d’un 9’5% d’alcohol. D’aquí, la BJCP va convenir a fer un grup especial per aquest tipus de cervesa extremadament alcohòlica i llupolada. Sovint, també, el sistema del dry-hopping s’empra de manera molt més extrema que en el cas de les Doble IPA, aportant molt més de llúpol a posteriori i amb l’objectiu d’aconseguir una major intensitat en la cervesa.

Segons la regió on s’elaboren

West Coast IPA

Cervesa de la costa oest americana, feta amb llúpol americà i molt popular a partir dels anys ’80 del segle passat. La seva principal característica és el protagonisme del llúpol, que ofereix cerveses astringents i amargues.

East Coast IPA

Efectivament, la cervesa elaborada just a l’altra costa dels EEUU, amb llúpol americà. Es tracta de cerveses d’un estil molt semblant al de les English IPA, l’objectiu de les quals és aconseguir l’equilibri entre la malta i el llúpol.

New England IPA o NEIPA

Es tracta d’un tipus d’IPA creada per la microcervesera The Alchemist, Vermont (Nova Anglaterrra), l’any 2011. John Kimmich, el seu creador, buscava fer una cervesa refrescant i que es pogués beure directament de la llauna; equilibrada (a l’estil de les cerveses East Coast IPA), tèrbola i densa, però sedosa en boca i amb aroma de fruites de pinyol i fruites tropicals. Des de la seva creació, aquest tipus de cervesa IPA ha anat guanyant adeptes i amb ells han nascut un seguit de variants, entre les quals destaquen les Hazy IPA, les Juicy IPA i, de manera més recent, les DDH IPA (Double Dry-hopped IPA).

Belgian IPA

Aquests tipus de cervesa resulten de la conjunció entre els llevats belgues i els llúpols americans, donant com a resultat cerveses de gran complexitat de sabor: maltejades a l’estil de les Belgian Strong i les Tripel, però molt llupolades, com les American IPA. Són cerveses amb bastant graduació alcohòlica, entre un 7,5% i un 9% i amb més carbònic que les IPA angleses i americanes.

New Zealand IPA

Cerveses elaborades amb llúpols novazelandesos, característics per les seves notes de fruita, com el kiwi, el meló o la maduixa. A més, a la regió de Nilson es cultiva una varietat que recorda al raïm de varietat Sauvignon, per això l’han batejat amb el nom de Nelson Sauvin.

Per tonalitats cromàtiques

La BJCP també les classifica per tipus de fermentació i tonalitats cromàtiques, d’entre les que podem anomenar les White IPA, les Red IPA o les Black IPA, que varien el color segons el tipus de cereal que utilitzen i la manera de maltejar-lo. Així mateix, podem considerar les White IPA unes precursores de les NEIPA, les quals utilitzen el blat com a cereal principal (weizen o cru), atorgant-li una malltositat característica i fent-la molt refrescant, indicada pels mesos de calor.

Les IPA de La Gata Maula Vermuteria

Actualment, aquest estil i les seves variants son el tipus de cervesa més elaborades per les cerveseres artesanes. A La Gata Maula Vermuteria en tenim algunes que valen molt la pena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.
You need to agree with the terms to proceed

Menú
Fes-nos la teva comanda