Pels volts de l’any 400 a.C. Hipòcrates, una de les figures més importants de la història de la medicina, estava buscant la manera de curar el mal d’estómac. Es diu que va ser ell el primer a infusionar donzell amb el vi. És el que coneixem com a vi hipocràtic. No sabem si va curar el mal d’estómac, però el que sí sabem és que va aconseguir una millor conservació.
No obstant això, no podem dir que Hipòcrates inventés el vermut com a aperitiu. No és fins al baix imperi romà, al segle IV o V, quan trobem la primera recepta d’aquesta beguda al llibre “De Re Coquinaria” (Sobre la cuina): és la primera vegada que un vi barrejat amb herbes no s’associa a una medicina. Aquesta recepta va tenir una gran acollida en tot el territori romà. De tota manera, amb la caiguda de l’imperi i fins ben entrat el segle XVIII, el concepte de vermut com a beguda festiva queda relegat al territori que coneixem ara com a Alemanya.
No serà fins el 1786 quan Antonio Benedetto Carpano popularitza una recepta de vi macerat amb herbes a la que anomena vermut. Es diu que Carpano va agafar el mot wermut (donzell en alemany) d’una poesia de Goethe, en comptes d’utilitzar vino di assenzio que seria el nom que li correspondria en italià.
A La Gata Maula Vermuteria podràs trobar una selecció dels millors vermuts actuals.